Sis bunyols de bacallà acabats de fregir: un mos de taverna barcelonina, daurat per fora i tou per dins, al carrer de la Cera, 49.
Els fem amb bacallà esmicolat, all i julivert. Sofregim el bacallà amb l’all i el julivert, hi treballem la farina fins que la pasta queda lligada i, quan s’ha refredat, hi afegim els ous de dos en dos. No hi posem patata: són bunyols de bacallà i prou. Els fregim al moment i en servim sis.
10,50 €
Els bunyols de bacallà són una versió més tova de les croquetes de bacallà i, pel que sembla, van néixer a les fondes i les tavernes de Barcelona, des d’on es van escampar per tot Catalunya. La primera vegada que surten escrits és el 1864, en un sainet de Serafí Pitarra que passa, justament, dins d’una taverna.
Al segle XIX les tavernes de Barcelona els treien al matí al costat del plat d’allioli, i més endavant es venien pel carrer: Joan Amades explica que els venedors d’esmorzars voltaven pels mercats i per les portes de les fàbriques amb grans cistells de bacallà fregit i bunyols. Una poesia de 1890 ja els situa al mercat del Ninot.
Són menjar de Quaresma, quan la carn era prohibida, però el bacallà salat es conservava tot l’any i per això se’n mengen sempre. La pasta acostuma a ser de farina i ous, de vegades amb patata. Manuel Vázquez Montalbán en va recollir uns parents propers: les mandonguilles de bacallà a la catalana.
Si t’agrada el bacallà i la cuina de cassola, prova també les mandonguilles amb sípia i pèsols (16,50 €) o els cargols guisats Can Lluís (18,90 €).
Per saber-ne més: Història de la cuina catalana i occitana, vol. VIII, de Vicent Marqués (Edicions Sidillà, 2025); Àpats, d’Alba Sunyer i Clara Antúnez (Parcir Edicions Selectes i Joviat, 2022), i La cocina de los mediterráneos, de Manuel Vázquez Montalbán (Ediciones B, 2002).
