Caneló de pollastre rostit a la catalana, amb una salsa de prunes, orellanes i ceba confitada en lloc de beixamel, i pinyons per sobre. Al carrer de la Cera, 49.
El farcit és de pollastre rostit amb ceba ben daurada i un raig de brandi. La salsa és el que el fa diferent. No hi posem beixamel: la fem amb prunes i orellanes, ceba confitada, brou de pollastre i un raig de brandi, la mateixa fruita seca que acompanya el pollastre rostit a la catalana. L’acabem amb pinyons per sobre.
15,00 €
Conté gluten, ou i pinyons. Si tens alguna al·lèrgia, digues-ho a sala.
El caneló va néixer a Itàlia i va arribar a Barcelona al segle XIX amb els cuiners italians que hi treballaven. Segons recull Néstor Luján, es va servir per primera vegada a la fonda Beco del Racó, punt de trobada de la burgesia de la ciutat. Durant anys va ser un caprici de casa bona, perquè la pasta s’havia de fer a mà.
Catalunya se’l va fer seu: la salsa de tomàquet italiana va deixar pas a la beixamel i el farcit es va fer amb carn rostida. A la primera meitat del segle XX, la pasta seca d’El Pavo el va portar a totes les cuines, i el matí de Sant Esteve la família es reunia per trinxar la carn que havia sobrat de Nadal i embolicar els canelons. «Sant Esteve, dia de canelons, per conservar tradicions», diu la dita.
Josep Lladonosa ho resumeix així: cada casa té la seva fórmula. Manuel Vázquez Montalbán, a La cocina de los mediterráneos, en dona la versió clàssica, amb beixamel i un toc de tomàquet. La nostra és aquesta: pollastre rostit, prunes, orellanes i pinyons.
Per començar, prova els bunyols de bacallà (10,50 €), i de postres, la crema catalana (6,50 €), cremada al moment.
Per saber-ne més: Àpats, d’Alba Sunyer i Clara Antúnez (Parcir Edicions Selectes i Joviat, 2022); Cuina catalana, de Borja Sierra i Òscar Gómez (Montagud Editores); La cuina catalana, de Josep Lladonosa i Giró (Rosa dels Vents, 2022), i La cocina de los mediterráneos, de Manuel Vázquez Montalbán (Ediciones B, 2002).
