Crema catalana feta a casa, cremada al moment i servida en cassoleta de fang amb carquinyolis artesans de La Sénia, al carrer de la Cera, 49.
Infusionem la llet i la nata amb canyella en branca i pell de llimona, i hi lliguem només rovells d’ou, sucre i un punt de midó, a foc molt suau. La servim en cassoleta de fang, amb el sucre cremat al moment perquè la crosta cruixi, i amb carquinyolis artesans de La Sénia, a les Terres de l’Ebre.
6,50 €
L’origen de la crema és incert, però ve de lluny: un receptari català del segle XIV ja recull una llet cuita amb ous. Als segles XVIII i XIX era postres de festa assenyalada i de casa benestant, i es menjava amb melindros.
Amb el temps va arribar a totes les taules i es va convertir en les postres de rigor del dia de Sant Josep, el 19 de març, que li ha donat l’altre nom: crema de Sant Josep. La festa cau en plena Quaresma, quan a les cases hi havia llet i ous de sobres, i eren les àvies qui la feien i la cremaven amb una pala de ferro roent.
El que la fa catalana són els matisos: només rovells, perfum de canyella i llimona en lloc de vainilla, i una crosta de sucre cremat que ha de ser ben fina. La gràcia és el contrast: freda a sota, calenta i cruixent a sobre. Manuel Vázquez Montalbán deia que, davant del que els catalans saben fer amb la llet, cal treure’s el barret.
Abans de les postres, prova els bunyols de bacallà (10,50 €) o les mandonguilles amb sípia i pèsols (16,50 €).
Per saber-ne més: Àpats, d’Alba Sunyer i Clara Antúnez (Parcir Edicions Selectes i Joviat, 2022); Cuina catalana, de Borja Sierra i Òscar Gómez (Montagud Editores), i La cocina de los mediterráneos, de Manuel Vázquez Montalbán (Ediciones B, 2002).
