Pa de coca torrat i cruixent, amb tomàquet, oli d’oliva i sal. El company de tota la carta, al carrer de la Cera, 49.
El fem amb pa de coca, prim i cruixent, torrat, amb tomàquet, oli d’oliva i sal. Arriba a taula tallat a tires, per menjar amb els dits i acompanyar-ho tot: les anxoves, la llonganissa, el paté o els bunyols.
4,20 €
Conté gluten. Tenim pa sense gluten: demana’l a sala.
No és un plat antic: el tomàquet va venir d’Amèrica i el pa amb tomàquet deu tenir un parell de segles. La primera notícia escrita és de 1884: l’escriptor Pompeu Gener explica en una carta en vers, des de París, que el pa amb oli «amanit amb tomaca» s’hi havia posat de moda, i que fins i tot la gran Sarah Bernhardt se n’havia fet una llesca. El mateix any ja surt en una obra de teatre barcelonina, La taberna.
Segons una hipòtesi de Nèstor Luján, va néixer al camp, un any de molta collita, quan algú va fregar tomàquet al pa que s’assecava per aprofitar-lo. Abans es feia sobretot a l’estiu; a l’hivern se’n podia fer gràcies als tomàquets de penjar, que es lliguen en rams i es guarden penjats mesos. Durant molt de temps a les masies se’ls quedaven per a casa i ni tan sols es venien al mercat.
Té poques normes, però fermes: bon pa, tomàquet madur fregat a mà (mai de pot ni triturat), oli i sal. La resta és discussió: el poeta Narcís Comadira diu, de broma, que només hi ha dues menes de catalans, els que suquen el pa per una cara i els que el suquen per totes dues. Manuel Vázquez Montalbán, a La cocina de los mediterráneos, el resol en quatre ratlles: pa, tomàquet, oli i sal.
Posa-hi al costat l’esqueixada de bacallà (16,00 €) o els bunyols de bacallà (10,50 €).
Per saber-ne més: Història de la cuina catalana i occitana, vol. VIII, de Vicent Marqués (Edicions Sidillà, 2025); Àpats, d’Alba Sunyer i Clara Antúnez (Parcir Edicions Selectes i Joviat, 2022); Cuina catalana, de Borja Sierra i Òscar Gómez (Montagud Editores), i La cocina de los mediterráneos, de Manuel Vázquez Montalbán (Ediciones B, 2002).
