Coca d’escalivada amb anxoves i olivada

Coca amb verdures escalivades, anxoves de l’Escala i olivada: hort i mar en un sol mos, per compartir al carrer de la Cera, 49.

Coca d’escalivada de Can Lluís

Com la fem a Can Lluís

Coca amb escalivada, anxoves de l’Escala i olivada. Les mateixes anxoves que fem servir a la gilda i en filets.

14,00 €

Una mica d’història

Escalivar vol dir coure les verdures a foc viu o sobre brases fins que la pell es crema. La paraula ve de «caliu», la brasa de la llar. És plat d’estiu i de pagès; la ceba, avui tan habitual a l’escalivada, no s’hi va afegir fins als anys setanta.

La paraula «coca» està documentada almenys des del segle XIV: el frare Francesc Eiximenis ja hi fa referència. Les coques sempre han anat lligades a les festes: amb peix en temps de Quaresma, amb carn la resta de l’any.

La coca de recapte és la coca de la Catalunya central i de ponent: rectangular, de la mida d’una llauna de forn, coberta amb el «recapte», les provisions que hi hagi a casa. Antigament els pastissers en feien amb pebrot escalivat, albergínia o carxofa per als divendres, quan no es podia menjar carn; quan s’hi van començar a posar arengades i sardines, el divendres van poder treballar igualment.

Quan porta anxoves, en molts llocs en diuen coca d’anxoves. Al Rosselló n’hi ha una de rodona amb anxoves i olives negres: hort i mar en un sol mos, com la nostra.

La coca de recapte més genuïna porta arengades sobre les verdures escalivades; on no n’hi ha, s’hi posa llonganissa.

També a la carta

Si t’agraden les anxoves, prova també les anxoves de l’Escala (3,30 € la unitat) o l’amanida de tomàquet amb ventresca (14,50 €).

Per saber-ne més: Cuina catalana, de Borja Sierra i Òscar Gómez (Montagud Editores); Història de la cuina catalana i occitana, vol. VIII, de Vicent Marqués (Edicions Sidillà, 2025) i La cuina catalana. 800 receptes, de Josep Lladonosa.