Hi ha carrers de Barcelona que s’expliquen amb arquitectura i n’hi ha que s’expliquen amb m\u00fasica. El carrer de la Cera \u00e9s dels segons. Estret, curt, encaixat entre el Raval i Sant Antoni, ha estat durant d\u00e8cades una de les adreces fonamentals de la rumba catalana i del barri gitano de Barcelona. <\/p>\n\n
Can Llu\u00eds hi porta gaireb\u00e9 cent anys. I aquesta \u00e9s una part de la seva hist\u00f2ria que sovint queda tapada per les altres: la dels escriptors, la dels premis Nobel, la de la bomba del 1946. Per\u00f2 sense la Cera \u2014sense la seva gent, la seva m\u00fasica i el seu ve\u00efnat\u2014 no s’ent\u00e9n qu\u00e8 va arribar a ser aquest restaurant. <\/p>\n\n
El carrer de la Cera va concentrar durant bona part del segle XX una comunitat gitana catalana nombrosa i arrelada. Les fam\u00edlies hi vivien, hi treballaven i hi feien m\u00fasica: a les cases, als patis, al carrer mateix. La rumba catalana no va n\u00e9ixer als escenaris ni als estudis de gravaci\u00f3, sin\u00f3 en aquest tipus d’espai dom\u00e8stic i col\u00b7lectiu, en festes, casaments i celebracions de barri. <\/p>\n\n
\u00c9s un context que costa d’imaginar avui, per\u00f2 que era el paisatge quotidi\u00e0 del local. A pocs minuts hi havia el Mercat de Sant Antoni i el Paral\u00b7lel amb els seus teatres i sales de m\u00fasica. Al mig, un carrer on la m\u00fasica formava part de la vida ordin\u00e0ria. <\/p>\n\n
Aquesta \u00e9s la primera cosa que conv\u00e9 entendre: Can Llu\u00eds no era un restaurant al qual la rumba \u00abvisitava\u00bb. Era un restaurant dins del carrer on la rumba passava. <\/p>\n\n
Peret \u00e9s el nom m\u00e9s gran associat a aquesta hist\u00f2ria. La premsa cultural l’ha vinculat repetidament al carrer de la Cera i, amb ell, a Can Llu\u00eds. <\/p>\n\n
El mat\u00eds important \u00e9s aquest: no hi era una estrella ocasional asseguda una nit a una taula per fer-se veure. Formava part del teixit ve\u00efnal, gitano i musical del carrer. La relaci\u00f3 amb el restaurant era la que tenen dues coses que ocupen el mateix espai durant molts anys. <\/p>\n\n
La cr\u00f2nica hist\u00f2rica que El Pa\u00eds<\/em> va publicar el 2005 descrivia l’amistat de la fam\u00edlia Rodr\u00edguez amb Peret i amb la comunitat gitana local com una part important de l’etapa m\u00e9s festiva de la casa. No \u00e9s un detall decoratiu: explica per qu\u00e8 el menjador va acabar sent un lloc on convivien mons que, sobre el paper, no s’havien de creuar. <\/p>\n\n El testimoni m\u00e9s concret el conserva l’arxiu de premsa de la Fundaci\u00f3n Secretariado Gitano, que recull el record del Chacho \u2014una altra figura de la rumba de la Cera\u2014 explicant que anava sovint a dinar a Can Llu\u00eds amb Peret.<\/p>\n\n \u00c9s exactament el tipus de font que d\u00f3na solidesa a una hist\u00f2ria com aquesta. No \u00e9s una llista de famosos elaborada per un restaurant: \u00e9s un m\u00fasic recordant, en un document arxivat per una entitat aliena a la casa, on menjava amb els seus. <\/p>\n\n Aquesta rutina \u2014dinar, no actuar\u2014 \u00e9s el que converteix la relaci\u00f3 en alguna cosa real. La rumba no anava a Can Llu\u00eds a fer un bolo. Hi anava a menjar. <\/p>\n\n El 2004, quan el restaurant va celebrar els setanta-cinc anys, la festa va continuar a Els Ocellets, un establiment que les fonts presenten com una prolongaci\u00f3 de Can Llu\u00eds i que gestionava un altre membre de la fam\u00edlia Rodr\u00edguez. All\u00e0, Peret i Joan Faneca van recordar temps passats. <\/p>\n\n L’escena diu dues coses alhora. Primera, que la xarxa gastron\u00f2mica de la fam\u00edlia s’estenia m\u00e9s enll\u00e0 d’un sol local, tot i que la Cera 49 continuava sent el centre simb\u00f2lic. I segona, que setanta-cinc anys despr\u00e9s de la fundaci\u00f3 la relaci\u00f3 amb els m\u00fasics del barri seguia viva: no era nost\u00e0lgia recuperada per a l’ocasi\u00f3, era continu\u00eftat. <\/p>\n\n Als anys setanta i vuitanta, Can Llu\u00eds ja era un dels quarters informals del m\u00f3n teatral i intel\u00b7lectual de Barcelona: Els Joglars, Dagoll Dagom, La Trinca, Ovidi Montllor, Terenci Moix, periodistes, gent de la Gauche Divine.<\/p>\n\n El que fa singular aquest restaurant no \u00e9s cap d’aquestes llistes per separat, sin\u00f3 que totes passaven pel mateix menjador. Un reportatge d’ARA<\/em> sobre la rumba de la Cera situa Can Llu\u00eds precisament en aquest encreuament: el lloc on coincidien Peret, Ovidi Montllor, Terenci Moix i altres figures de la cultura urbana. <\/p>\n\n No hi havia cap programaci\u00f3 cultural darrere d’aix\u00f2. Hi havia un local barat, honest i obert al carrer, en un carrer on vivia molta gent interessant. La barreja va sortir sola. <\/p>\n\n \u00c9s temptador explicar la hist\u00f2ria d’un restaurant centenari nom\u00e9s amb els noms m\u00e9s brillants: els premis Nobel als llibres de signatures, les novel\u00b7les que el fan servir d’escenari, la placa commemorativa. Per\u00f2 aquests noms van arribar-hi per un motiu, i el motiu \u00e9s el barri. <\/p>\n\n Can Llu\u00eds va heretar del seu carrer una funci\u00f3 social abans que una identitat gastron\u00f2mica: alimentar qui tenia a prop. Durant la Guerra Civil, quan alguns dies no hi havia pa, es formava una cua de ve\u00efns a la porta esperant un plat de sopa. Quatre d\u00e8cades m\u00e9s tard, els m\u00fasics del carrer hi dinaven amb la mateixa naturalitat. <\/p>\n\n La rumba de la Cera \u00e9s, en aquest sentit, la prova que el restaurant mai no va deixar de ser del barri, ni tan sols quan la premsa el descobria com a lloc d’escriptors.<\/p>\n\n El carrer de la Cera ha canviat molt. La comunitat que va fer n\u00e9ixer aquella m\u00fasica s’ha dispersat en bona part, com ha passat a tants barris del centre de Barcelona, i la Cera d’avui poc s’assembla a la dels anys seixanta o setanta. La rumba catalana, en canvi, ha acabat sent reconeguda com una part central del patrimoni cultural del pa\u00eds. <\/p>\n\n Can Llu\u00eds continua al n\u00famero 49. I aquesta continu\u00eftat \u00e9s, precisament, el que permet que aquesta hist\u00f2ria encara es pugui explicar des de dins del carrer, i no nom\u00e9s des d’un arxiu. <\/p>\n\n Can Llu\u00eds \u00e9s al carrer de la Cera, una de les adreces fonamentals de la rumba catalana i del barri gitano de Barcelona. Els m\u00fasics del carrer, entre ells Peret, hi dinaven habitualment, i la fam\u00edlia fundadora mantenia una relaci\u00f3 estreta amb la comunitat gitana local. <\/p>\n\n S\u00ed. Diverses fonts el vinculen al restaurant, i l’arxiu de la Fundaci\u00f3n Secretariado Gitano conserva el record del Chacho explicant que hi anava sovint a dinar amb Peret. La relaci\u00f3 era ve\u00efnal, no d’aparici\u00f3 puntual. <\/p>\n\n Un establiment gestionat per un altre membre de la fam\u00edlia Rodr\u00edguez, que les fonts presenten com una prolongaci\u00f3 de Can Llu\u00eds. Hi va continuar la celebraci\u00f3 del 75\u00e8 aniversari del restaurant, el 2004, amb Peret i Joan Faneca entre els assistents. <\/p>\n\n Al Raval de Barcelona, molt a prop del Mercat de Sant Antoni i del Paral\u00b7lel. Can Llu\u00eds \u00e9s al n\u00famero 49. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha carrers de Barcelona que s’expliquen amb arquitectura i n’hi ha que s’expliquen amb m\u00fasica. El carrer de la Cera \u00e9s dels segons. Estret, curt, encaixat entre el Raval i Sant Antoni, ha estat durant d\u00e8cades una de les adreces fonamentals de la rumba catalana i del barri gitano de Barcelona. Can Llu\u00eds hi […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2296,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":["post-2732","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria"],"yoast_head":"\nEl Chacho i les taules del restaurant<\/h2>\n\n
Els Ocellets i el 75\u00e8 aniversari<\/h2>\n\n
Una taula on hi cabien tots<\/h2>\n\n
Per qu\u00e8 aquesta capa importa<\/h2>\n\n
El carrer, avui<\/h2>\n\n
Preguntas frecuentes<\/h2>\n\n
Quina relaci\u00f3 hi ha entre Can Llu\u00eds i la rumba catalana?<\/h3>\n\n
Peret anava a Can Llu\u00eds?<\/h3>\n\n
Qu\u00e8 eren Els Ocellets?<\/h3>\n\n
On \u00e9s el carrer de la Cera?<\/h3>\n\n