Al n\u00famero 49 del carrer de la Cera, al Raval, hi ha un restaurant que porta gaireb\u00e9 cent anys servint cuina catalana. Es diu Can Llu\u00eds des del 1929, per\u00f2 el local ja alimentava el barri abans d’aquell any. La seva hist\u00f2ria \u00e9s, en bona mesura, la hist\u00f2ria de la Barcelona popular del segle XX: la fonda humil, la guerra, la postguerra, el teatre del Paral\u00b7lel, la rumba, els escriptors, el tancament i el retorn. <\/p>\n\n
Aquest article recull la traject\u00f2ria completa del restaurant a partir de fonts oficials, premsa, entrevistes i documentaci\u00f3 liter\u00e0ria. Quan les fonts es contradiuen \u2014i en algun punt es contradiuen\u2014, ho fem constar en comptes de triar la versi\u00f3 m\u00e9s c\u00f2moda. <\/p>\n\n
Les fonts municipals i period\u00edstiques coincideixen que, abans que aparegu\u00e9s el nom Can Llu\u00eds, al local hi funcionava una fonda coneguda com a Can Mosques. El malnom era d’all\u00f2 m\u00e9s literal: a l’entrada s’hi col\u00b7locaven recipients amb bacall\u00e0 i, amb la calor, el peix atreia les mosques. <\/p>\n\n
Lluny de ser un nom vergony\u00f3s, condensava el car\u00e0cter de l’antic Barri Xino: pr\u00e0ctic, dens, humil, en la frontera entre comer\u00e7, habitatge, teatres i menjar barat. A pocs minuts hi havia el Mercat de Sant Antoni, el Paral\u00b7lel i les seves sales, petits tallers, pensions i fam\u00edlies treballadores. El futur Can Llu\u00eds no va heretar nom\u00e9s un local: va heretar una funci\u00f3 social, la d’alimentar qui tenia a prop. <\/p>\n\n
El 1929, Llu\u00eds Rodr\u00edguez i Elisa Vilaplana van transformar la vella fonda en un restaurant que va prendre el nom del propietari. L’any est\u00e0 fixat per la documentaci\u00f3 municipal i es repeteix en nombroses fonts period\u00edstiques independents. Gaireb\u00e9 un segle despr\u00e9s, \u00ab1929\u00bb continua sent una part central de la identitat de la casa. <\/p>\n\n
No es tractava d’un projecte gastron\u00f2mic ambici\u00f3s, sin\u00f3 familiar i literalment dom\u00e8stic: l’habitatge de la fam\u00edlia era damunt del restaurant. Ferran Rodr\u00edguez explicava que ell mateix va n\u00e9ixer al pis de dalt. Aquesta arquitectura de vida \u2014la cuina a baix i la fam\u00edlia a dalt\u2014 explica bona part de la cultura posterior del local: la frontera entre client, ve\u00ed, amic i convidat era permeable. <\/p>\n\n
La carta girava al voltant de plats que demanen temps m\u00e9s que exhibici\u00f3 t\u00e8cnica: carns guisades, casqueria, llegums, bacall\u00e0, sopes, talls humils i producte de temporada.<\/p>\n\n
Durant la Guerra Civil, Can Llu\u00eds va continuar obrint, tot i que alguns dies no podia servir pa. Segons la cr\u00f2nica hist\u00f2rica que El Pa\u00eds<\/em> va publicar el 2005, despr\u00e9s de tancar es formava davant la porta una cua de ve\u00efns que esperaven un plat de sopa. <\/p>\n\n El detall no \u00e9s nom\u00e9s emotiu: mostra que, en condicions d’escassetat, el restaurant funcionava com una petita infraestructura local d’ajuda m\u00fatua. La fam\u00edlia no tant \u00abparticipava en la Hist\u00f2ria\u00bb com la travessava cada dia al costat dels ve\u00efns. <\/p>\n\n \u00c9s l’episodi tr\u00e0gic central de la hist\u00f2ria de la casa. La fitxa oficial de patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona ho fixa de manera concisa: el 1946 va explotar una granada de m\u00e0 a Can Llu\u00eds i hi van morir el propietari i el seu fill. <\/p>\n\n Les reconstruccions period\u00edstiques i familiars afegeixen context. Enmig de les restriccions el\u00e8ctriques, el local era a les fosques quan la policia hi va entrar per detenir una parella. La dona va treure una bomba de m\u00e0 de la bossa i la va llan\u00e7ar; despr\u00e9s va comen\u00e7ar un tiroteig. Llu\u00eds i el seu fill van ser traslladats a l’Hospital Cl\u00ednic, on van morir els dies seg\u00fcents. Els enterraments van ser multitudinaris. <\/p>\n\n Les fonts no coincideixen en el dia exacte \u2014s’han publicat el 23, el 24 i el 26 de gener\u2014 ni en el nombre total de morts, i el cat\u00e0leg municipal es limita prudentment a l’any. Per aix\u00f2, en un text hist\u00f2ric, \u00e9s m\u00e9s rigor\u00f3s escriure \u00abel gener del 1946\u00bb i deixar el dia pendent de comprovaci\u00f3 a l’hemeroteca prim\u00e0ria. <\/p>\n\n La particularitat d’aquest episodi \u00e9s que no va quedar nom\u00e9s en el relat: l’explosi\u00f3 va deixar una marca f\u00edsica al terra, al costat de la taula de la fam\u00edlia. Diverses fonts independents, entre elles l’escriptor Andreu Mart\u00edn, han confirmat haver-la vist. Anys m\u00e9s tard, quan es va plantejar traslladar el restaurant, aquesta impossibilitat de separar la hist\u00f2ria del local va ser un dels arguments centrals de la fam\u00edlia. <\/p>\n\n Despr\u00e9s de la mort de la primera generaci\u00f3, el restaurant no va desapar\u00e8ixer. Van continuar el negoci un altre fill, Llu\u00eds, i la germana Elisa. Aquest \u00e9s un tret essencial de Can Llu\u00eds: la hist\u00f2ria familiar es va interrompre diverses vegades per circumst\u00e0ncies externes, per\u00f2 la funci\u00f3 del local sempre es va tornar a reconstruir. <\/p>\n\n Una nova etapa p\u00fablica comen\u00e7a el 1965, quan Ferran Rodr\u00edguez va comen\u00e7ar a treballar-hi als setze anys.<\/p>\n\n Als anys setanta, Can Llu\u00eds ja no era simplement un menjador familiar. La premsa el descriu com un dels quarters informals de l’ambient teatral i intel\u00b7lectual de la ciutat: Els Joglars, Dagoll Dagom, La Trinca, Terenci Moix, Ovidi Montllor, Rosa Maria Sard\u00e0, Ana Moix, Comediants, Vol-Ras, periodistes i figures de la Gauche Divine. <\/p>\n\n Hi ha un detall sovint infravalorat: Ferran va decidir catalanitzar el restaurant i, segons el seu propi relat, Can Llu\u00eds va ser dels primers establiments de Barcelona amb la carta en catal\u00e0. En ple tardofranquisme no era una decisi\u00f3 de m\u00e0rqueting, sin\u00f3 un gest cultural. <\/p>\n\n La mem\u00f2ria familiar recorda tamb\u00e9 que al local es va parlar de part dels fets relacionats amb la Caputxinada i que, als anys noranta, durant la vaga dels actors de doblatge, sempre hi havia un plat de menjar per als participants.<\/p>\n\n El carrer de la Cera \u00e9s una de les adreces fonamentals de la hist\u00f2ria de la rumba catalana, i Can Llu\u00eds no es pot separar del seu carrer. Peret no hi era una estrella ocasional asseguda a una taula: formava part del teixit ve\u00efnal, gitano i musical del carrer. L’arxiu de la Fundaci\u00f3n Secretariado Gitano conserva el record del Chacho, que hi anava sovint a dinar amb Peret. <\/p>\n\n En el 75\u00e8 aniversari del restaurant, la celebraci\u00f3 va continuar a Els Ocellets, un establiment gestionat per un altre membre de la fam\u00edlia Rodr\u00edguez, on Peret i Joan Faneca van recordar temps passats.<\/p>\n\n Als anys setanta i vuitanta, el menjador va funcionar tamb\u00e9 com a espai medi\u00e0tic: s’hi van fer rodes de premsa, lliuraments de premis, presentacions i emissions de r\u00e0dio en directe. Hi ocupa un lloc especial el programa de RNE \u00abMis tertulias en Can Llu\u00eds\u00bb, em\u00e8s els divendres, amb participants com Jes\u00fas Mari\u00f1as i Pablo Dalmases. <\/p>\n\n \u00c9s un cas poc habitual: el restaurant no era l’objecte del reportatge, sin\u00f3 l’estudi. La ciutat parlava des d’una taula de restaurant. <\/p>\n\n Cap escriptor no va vincular Can Llu\u00eds amb la imatge de Barcelona tan profundament com Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n, que va cr\u00e9ixer molt a prop. En els relats del cicle de Pepe Carvalho, el restaurant apareix com un punt de transici\u00f3 entre el menjar i la mem\u00f2ria: el detectiu no torna a un local de moda, sin\u00f3 a un espai de mem\u00f2ria del mateix autor. Turisme de Barcelona el va arribar a anomenar \u00abel refugi de Carvalho\u00bb, i les rutes liter\u00e0ries de Montalb\u00e1n hi feien parada. <\/p>\n\n Carlos Ruiz Zaf\u00f3n hi fa menjar els seus personatges en tres novel\u00b7les: El joc de l’\u00e0ngel<\/em>, El presoner del cel<\/em> i El laberint dels esperits<\/em>. A la segona, en d\u00f3na fins i tot l’adre\u00e7a exacta i el descriu com un local modest d’aparen\u00e7a, amb un aire de far\u00e0ndula de la Barcelona antiga, cuina excel\u00b7lent i clientela boh\u00e8mia de teatre i literatura entre setmana. \u00c9s, gaireb\u00e9, el retrat literari perfecte del Can Llu\u00eds real. <\/p>\n\n Andreu Mart\u00edn, per la seva banda, va incorporar el restaurant i la hist\u00f2ria de l’explosi\u00f3 a la novel\u00b7la Cabaret Pompeya<\/em>. En entrevistes ha explicat que hi solia dinar i que coneixia la hist\u00f2ria de la bomba de primera m\u00e0. <\/p>\n\n Un dels estrats m\u00e9s sorprenents de la casa s\u00f3n els seus cinc llibres de visitants, que funcionen menys com un guestbook<\/em> convencional que com un arxiu espontani de cultura urbana: textos, dibuixos, caricatures i dedicat\u00f2ries fets directament a les taules.<\/p>\n\n Entre els noms documentats hi figuren, a m\u00e9s, Ernest Lluch, Joan Manuel Serrat, Pepe Rubianes, Tete Montoliu, Vittorio Gassman, Sara Montiel, Tip i Coll o N\u00faria Espert. Els llibres tenen valor precisament perqu\u00e8 uneixen cultura \u00abalta\u00bb i cultura popular sense jerarquies. <\/p>\n\n Seria un error explicar la longevitat de Can Llu\u00eds nom\u00e9s pels seus visitants famosos. Totes les fonts gastron\u00f2miques s\u00f2lides tornen a la mateixa idea: el restaurant era valu\u00f3s perqu\u00e8 s’hi menjava b\u00e9 i de manera comprensible. Fricand\u00f3, cap i pota, olla barrejada, bacall\u00e0, escalivada, guisats, arrossos i el c\u00e8lebre allioli formaven un repertori reconeixible i alhora prou personal. <\/p>\n\n Time Out i Turisme de Barcelona el van destacar entre el 2013 i el 2015 com un \u00absecret\u00bb gastron\u00f2mic de la ciutat. I el llibre acad\u00e8mic A Taste of Barcelona<\/em>, de H. Rosi Song i Anna Riera, incorpora aquest m\u00f3n gastron\u00f2mic a l’estudi de la hist\u00f2ria aliment\u00e0ria de Barcelona. <\/p>\n\n Una de les hist\u00f2ries contempor\u00e0nies m\u00e9s repetides sobre la casa t\u00e9 a veure amb un Leo Messi adolescent. Segons el relat de Ferran Rodr\u00edguez, Josep Maria Minguella hi va portar el jugador quan tenia catorze anys i va dir que aquell noi arribaria a ser un dels grans del Bar\u00e7a. <\/p>\n\n L’an\u00e8cdota no demostra que el restaurant tingu\u00e9s cap paper en la signatura d’un contracte, per\u00f2 s\u00ed que il\u00b7lustra qu\u00e8 era Can Llu\u00eds: un lloc on podies portar alg\u00fa molt abans que fos fam\u00f3s, perqu\u00e8 ja era un lloc \u00abpropi\u00bb de Barcelona.<\/p>\n\n Entre el 2004 i el 2005, el restaurant va entrar en una fase de reflexi\u00f3 p\u00fablica sobre la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria: la Cambra de Comer\u00e7 en va commemorar el 75\u00e8 aniversari, El Pa\u00eds<\/em> hi va dedicar un gran reportatge hist\u00f2ric i al local mateix es va organitzar una exposici\u00f3 de fotografies antigues, postals, llibres i aut\u00f2grafs.<\/p>\n\n El 2014, Can Llu\u00eds ja apareix en els llistats municipals d’establiments emblem\u00e0tics i en documentaci\u00f3 d’Urbanisme. El 2019 va celebrar els noranta anys. <\/p>\n\n El 2021, despr\u00e9s d’una etapa marcada per la pand\u00e8mia i per un conflicte prolongat al voltant del lloguer i la propietat, Can Llu\u00eds va aturar l’activitat. La reacci\u00f3 a Barcelona va confirmar que ja feia temps que es percebia com una cosa m\u00e9s que un negoci: un lloc de mem\u00f2ria del Raval, inseparable del carrer de la Cera, 49. <\/p>\n\n Aquella interrupci\u00f3 va obrir, alhora, una possibilitat. Durant mig segle el local havia funcionat sense una renovaci\u00f3 t\u00e8cnica integral. Un informe t\u00e8cnic independent del 2023 va documentar instal\u00b7lacions obsoletes, xarxes d’aigua i sanejament en bona part d’origen, una instal\u00b7laci\u00f3 el\u00e8ctrica que calia substituir gaireb\u00e9 sencera i patologies rellevants en bigues i forjats. <\/p>\n\n La reforma posterior no va respondre, doncs, a la voluntat de convertir Can Llu\u00eds en un altre restaurant, sin\u00f3 a la necessitat d’assegurar-ne la continu\u00eftat: estructura, electricitat, fontaneria, sanejament, ventilaci\u00f3, climatitzaci\u00f3 i protecci\u00f3 contra incendis. Al mateix temps es van conservar i recuperar els elements que sostenen la continu\u00eftat material del lloc: rajoles hist\u00f2riques, columnes i bigues verdes, fotografies i cartells antics, mobles frigor\u00edfics de fusta i la marca associada a l’explosi\u00f3 del 1946. <\/p>\n\n El tancament no va acabar en silenci. Pol Rodr\u00edguez va transformar l’experi\u00e8ncia familiar en el projecte de ficci\u00f3 \u00abRavalejar\u00bb, creat amb Isaki Lacuesta. A la s\u00e8rie el restaurant es diu Can Mosques, recuperant el malnom anterior al 1929, i el decorat es va construir com una reconstrucci\u00f3 minuciosa del local: r\u00e8tol, carta, rajoles verdes, fotografies i retalls de premsa. <\/p>\n\n El 2026 la s\u00e8rie ha depassat \u00e0mpliament la hist\u00f2ria familiar \u2014Berlinale inclosa\u2014 i s’ha convertit en una conversa sobre gentrificaci\u00f3, propietat i p\u00e8rdua de vincles urbans a Barcelona.<\/p>\n\n L’etapa actual pertany a una nova fam\u00edlia i a un nou equip. No hi ha continu\u00eftat geneal\u00f2gica ni de propietat entre les dues fam\u00edlies, i seria deshonest suggerir-ho. El que s\u00ed que hi ha \u00e9s una continu\u00eftat deliberada del restaurant com a instituci\u00f3 urbana: la mateixa adre\u00e7a hist\u00f2rica, el mateix nom, la conservaci\u00f3 del patrimoni material, el car\u00e0cter familiar i la decisi\u00f3 de mantenir la cuina catalana tradicional al centre de la proposta. <\/p>\n\n La fam\u00edlia Rodr\u00edguez va ser decisiva per construir i conservar Can Llu\u00eds durant generacions, i aquesta aportaci\u00f3 forma part irrenunciable de la seva hist\u00f2ria. La nova etapa no la substitueix: n’assumeix la cust\u00f2dia. <\/p>\n\n A la cuina, sota la direcci\u00f3 del xef Albert G\u00fcell, la proposta gira al voltant de cuina catalana de mercat, producte de temporada, guisats i fons. La carta mant\u00e9 un vocabulari estretament lligat a la mem\u00f2ria de la casa: cargols guisats, cap i pota amb tripa i cigrons, bacall\u00e0 amb samfaina i allioli gratinat, peus de porc amb cargols, canelons a la catalana, botifarra amb mongetes, cabrit, mandonguilles amb s\u00edpia, bunyols de bacall\u00e0 i crema catalana. <\/p>\n\n Durant el 2026, la premsa gastron\u00f2mica independent \u2014La Vanguardia<\/em>, Time Out, Mundo Deportivo<\/em>, 20minutos<\/em>, Baco&Boca, Addict Smile, Barcelona Secreta\u2014 ha anat documentant aquesta etapa. La conclusi\u00f3 compartida \u00e9s que el retorn no va ser un gest simb\u00f2lic: el restaurant torna a tenir activitat quotidiana, clientela local i vida gastron\u00f2mica pr\u00f2pia. <\/p>\n\n Els estovalles blanques, les fotografies, les rajoles, els mobles i la cicatriu del 1946 conviuen amb un servei diari de dinars i sopars. El valor de la casa no rau a congelar el 1929, el 1946 o el 1975, sin\u00f3 a permetre que aquestes capes continu\u00efn formant part d’un restaurant que funciona. <\/p>\n\n Per aix\u00f2 la hist\u00f2ria de Can Llu\u00eds no s’ha d’explicar com la biografia d’un restaurant desaparegut seguida per l’aparici\u00f3 d’un altre. \u00c9s una mateixa hist\u00f2ria travessada per etapes diferents: va comen\u00e7ar formalment el 1929 sobre la mem\u00f2ria anterior de Can Mosques; va sobreviure a la guerra, la postguerra, la viol\u00e8ncia i les transformacions urbanes; es va convertir en lloc de trobada cultural i en espai literari; va travessar una pausa el 2021; i continua avui, al carrer de la Cera, 49. <\/p>\n\n Seure avui a una taula de Can Llu\u00eds no vol dir contemplar una reconstrucci\u00f3 del passat. Vol dir participar en una hist\u00f2ria que continua. <\/p>\n\n El 1929, quan Llu\u00eds Rodr\u00edguez i Elisa Vilaplana van transformar en restaurant la fonda que hi havia al carrer de la Cera, 49, coneguda fins llavors com a Can Mosques.<\/p>\n\n El gener del 1946 hi va explotar una granada de m\u00e0 durant una operaci\u00f3 policial. El propietari i el seu fill van morir a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’explosi\u00f3. Les fonts discrepen sobre el dia exacte, per\u00f2 el fet consta a la fitxa oficial de patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona. <\/p>\n\n S\u00ed. Carlos Ruiz Zaf\u00f3n hi fa menjar els seus personatges a El joc de l’\u00e0ngel<\/em>, El presoner del cel<\/em> i El laberint dels esperits<\/em>. Tamb\u00e9 apareix als relats de Pepe Carvalho de Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n i a Cabaret Pompeya<\/em>, d’Andreu Mart\u00edn. <\/p>\n\n S\u00ed. Despr\u00e9s d’una pausa iniciada el 2021 i d’una reforma integral, el restaurant va tornar a obrir al carrer de la Cera, 49, i actualment serveix cuina catalana tradicional cada dia, per a dinars i sopars. <\/p>\n\n Al carrer de la Cera, 49, al barri del Raval de Barcelona, a pocs minuts del Mercat de Sant Antoni i del Paral\u00b7lel.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Al n\u00famero 49 del carrer de la Cera, al Raval, hi ha un restaurant que porta gaireb\u00e9 cent anys servint cuina catalana. Es diu Can Llu\u00eds des del 1929, per\u00f2 el local ja alimentava el barri abans d’aquell any. La seva hist\u00f2ria \u00e9s, en bona mesura, la hist\u00f2ria de la Barcelona popular del segle XX: […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2059,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2718","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria"],"yoast_head":"\nGener del 1946: l’explosi\u00f3<\/h2>\n\n
Continu\u00eftat familiar i reconstrucci\u00f3<\/h2>\n\n
Els anys setanta: teatre, premsa i la carta en catal\u00e0<\/h2>\n\n
La rumba del carrer de la Cera<\/h2>\n\n
R\u00e0dio, rodes de premsa i tert\u00falies<\/h2>\n\n
Can Llu\u00eds a la literatura<\/h2>\n\n
Cinc llibres de signatures<\/h2>\n\n
\n
La cuina: la ra\u00f3 de fons<\/h2>\n\n
Messi, amb catorze anys<\/h2>\n\n
Del 75\u00e8 aniversari al reconeixement oficial<\/h2>\n\n
2021: la pausa<\/h2>\n\n
\u00abRavalejar\u00bb: la p\u00e8rdua convertida en s\u00e8rie<\/h2>\n\n
2025\u20132026: la hist\u00f2ria continua<\/h2>\n\n
Un lloc de mem\u00f2ria que no \u00e9s un museu<\/h2>\n\n
Preguntes freq\u00fcents<\/h2>\n\n
Quan es va fundar Can Llu\u00eds?<\/h3>\n\n
Qu\u00e8 va passar el 1946 a Can Llu\u00eds?<\/h3>\n\n
\u00c9s cert que Can Llu\u00eds apareix a novel\u00b7les de Zaf\u00f3n?<\/h3>\n\n
Can Llu\u00eds continua obert?<\/h3>\n\n
On \u00e9s Can Llu\u00eds?<\/h3>\n\n